Bon dia,

– Jesús Martí, Director general de l’Institut Valencià de la Joventut

– Rosa Molero, Directora General d’Infància i Adolescència

– Sergio Cebral, President de la Federació Don Bosco

– Representants d’entitats,

– Educadors i educadores, monitores i monitors, amigues i amics,

Moltes gràcies per convidar-me a participar en este «Espai de Somnis» amb el qual celebreu el 30 aniversari de la Federació de Centres Juvenils Don Bosco.

M’agrada molt este lema tan inspirador que heu triat: Espai de Somnis. Perquè, efectivament, el treball i trajectòria de la Federació Don Bosco, de les entitats i centres juvenils que en formen part, així com de les persones (responsables, educadores, monitores…), i les famílies, que heu participat o participeu en l’espai físic, relacional, afectiu i espiritual que representa Don Bosco està inspirat per un somni, que aspireu també a fer realitat.

Un somni inspirat en la vida, la fe i l’esperit de Juan Bosco, compartit per María Mazzarello, que van ser testimonis de les dures condicions en que, a mitjan segle XIX en Itàlia en plena revolució industrial, treballaven i vivien els xiquets i xiquetes, adolescents i joves empobrits que estaven en les fàbriques, en els carrer o en les presons.

Inspirat pels seus propis somnis, confrontat per eixes realitats que va viure de prop, i no conforme amb elles, Juan Bosco va desenvolupar, en oposició al sistema educatiu repressiu de l’època, un sistema de renovació pedagògica, el Sistema Preventiu, implantant-lo en els Oratoris salesians que van ser la llavor dels vostres centres juvenils actuals.

Juan Bosco també va ser també, en eixe sentit, un precursor de l’educació en el temps lliure, en l’oci educatiu, alguns textos del qual han passat a formar part de la literatura sobre esta manera de treballar amb la gent jove.

Voldria destacar especialment del seu pensament filosòfic i educatiu la seua idea de posar a la persona al centre de l’acció. A la persona en totes les seues dimensions, personal, familiar, social, espiritual… considerant les seus inquietuds i necessitats, els seus recursos i les seues potencialitats, el seu barri i el seu entorn, totes les seues condicions i condicionants.

I per a això pense que és necessària una cosa que sens dubte Juan Bosco, com totes i tots vosaltres, va experimentar i practicar: la empatia cap a l’altre.

Assentar-nos al seu front, mirar-nos als ulls, escoltar-nos i palpar-nos mútuament el cor, posar-nos les seues sabates i caminar amb elles, tot i que siga uns pocs passos, per a sentir les pedres que va trobant en el seu camí, perquè això ens permet no només comprendre les seues dificultats i patiments sinó també respondre a elles d’una manera més adequada i efectiva.

Com va dir Juan Bosco, «Pare, Mestre i Amic dels Joves», «la base de tota educació és qüestió de cor».

Les persones, els sers humans, necessitem de cor i de pell, acaronar-nos tant amb les paraules com amb amb les mans, perquè parafrasejant Juan Bosco, en referència als xiquets i xiquetes: no basta estimar els altres, cal que se n’adonen de que són estimats.

I més en uns temps en què una part important de la nostra societat ha fet bandera de l’individualisme i el materialisme, de la competència i la competitivitat, i de l’èxit ràpid, fàcil i a ser possible amb el mínim esforç. En una societat que tendix a deshumanitzar-nos, a deshumanitzar les nostres relacions i les nostres vides, i especialment, les persones més afeblides, empobrides o vulnerables.

La persona ha de ser l’eix central al voltant del qual gira tota la nostra acció. I no només la que feu des de la vessant de l’animació sociocultural i la intervenció comunitària, des de l’educació no formal. També ha de ser-ho per al sistema educatiu, per a la sanitat, per a les polítiques socials, per a l’economia, per a tota l’acció política i de govern, o així ho considere jo.

I a més cal fer-ho des d’una perspectiva d’igualtat en la diversitat i de plena inclusió, que ajude totes les persones a que siguen més estables més capaces i segures, més autònomes, més lliures, i per tant poder ser protagonistes de la seua vida i del seu futur.

Una inclusió que facilite i permeta que en la nostra societat tots els llocs siguen per a tots i totes, de totes i tots; en el que qualsevol puga estar en qualsevol lloc, no un món en el qual cada persona tenim assignat un lloc determinat.

El somni del que estem parlant, com bé heu assenyalat, és «fer realitat un món millor, en el qual les persones arriben a ser el que somien ser» i açò té una especial rellevància en relació als xiquets i xiquetes, adolescents i joves amb qui treballeu en un procés de construcció i desenvolupament personal.

En la meua opinió, té un l’extraordinari valor que té la tasca que realitzeu des de l’àmbit de l’educació no formal i l’oci educatiu, en favor de l’educació i el desenvolupament integrals de la infància, la adolescència i la joventut, per a la formació de persones adultes sanes, crítiques, madures, responsables i solidàries.

Amb la vostra tasca associativa, esteu contribuint a fer realitat el somni de molts xiquets i xiquetes, adolescents i joves, deixant-los una empremta inesborrable en la seua personalitat i vida, que a més repercuteix positiva i generosament en tota la societat, i per la què vos vull expressar reconeixement i agraïment del govern valencià.

I ho feu amb un treball del qual són protagonistes, per ajudar-los a fer-se persones adultes, perquè siguen elles i ells qui definisquen i construisquen el seu projecte de vida.

La Federació Don Bosco és sens dubte una gran escola de ciutadania i de lideratge, una escola de valors, per a aprendre a fer i a ser, per aprendre a viure i a conviure; fomentant també el compromís personal, la solidaritat, el voluntariat i la vocació de servei cap als altres, especialment cap a les persones i els sectors més vulnerables o amb més dificultats de la nostra societat.

Vull aprofitar per a manifestar-vos la col·laboració i suport de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que, com segurament sabreu perquè m’ho haureu sentit dir en alguna altra ocasió, és per mi “la conselleria de la vida” perquè s’encarrega de vetlar i cuidar de les persones en totes les etapes de la vida (la infància, l’adolescència, la joventut, quan són majors…), especialment de les més vulnerables, i que treballa per la igualtat entre les persones i per la plena cohesió i inclusió social.

I especialment de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), amb el qual heu treballat i col·laborat, entre altres coses, per a impulsar l’aprovació de la Llei de polítiques integrals de joventut, que té per objecte reconèixer les activitats que es realitzen en el temps lliure des del punt de vista de l’educació no formal, fomentar la participació o impulsar la intervenció de la joventut en la vida pública. Una llei que també pretén que els i les joves siguen protagonistes de la seua vida.

Per tot el vostre treball vull agrair-vos el valor de somniar i de fer realitat un món millor, un món més habitable, més amable i més feliç per a totes i tots, un món en el qual tots i totes capiguem, en el qual totes i tots cuidem de tots i totes, sense excepció, en el que i en el qual xiquets, xiquetes, adolescents i joves arriben a ser el que somien ser.

No deixeu de somniar mai. Moltes gràcies.

Mónica Oltra Jarque. Vicepresidenta del Consell i Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives