Els Centres Juvenils Salesians ens caracteritzem per una qüestió fonamental: l’estil salesià o de Don Bosco. Este estil es centra en cuidar la persona, sempre des de prop i amb un acompanyament personal, coneixent al destinatari/a o company/a i fent gala de la nostra acollida incondicional, on totes les persones caben. No obstant això, de vegades ens oblidem de que, per a poder dur a terme els objectius de la nostra entitat, hem de ser conscients que ens trobem en un municipi amb el qual tenim el deure d’interaccionar i donar-nos a conéixer.
Si seguim l’exemple de Don Bosco en la seua època, trobem que una de les seues tasques per al bé de la seua obra era relacionar-se amb les administracions públiques de l’entorn i mantindre-les informades de la seua missió, per a així poder col·laborar en moments puntuals, sempre que beneficiara a tots dos.
Amb la intenció de seguir este exemple, les entitats juvenils salesianes ens veiem en l’obligació d’interaccionar amb el nostre entorn social i les administracions que ens rodegen. Per a això, des de la Federació Don Bosco de la Comunitat Valenciana hem realitzat un esforç a difondre fora de la nostra zona de confort esta realitat, estil i allò que podem aportar a la resta de societat. Sempre amb una perspectiva apartidista. Esta és una labor que beneficia a tots, tant a la pròpia Federació com a aquells organismes amb què interaccionem.
Ara bé, hem de ser conscients que la vida i l’essència del treball d’un Centre Juvenil Salesià no es desenvolupa a nivell autonòmic, onintervé la Federació, sinó en l’àmbit local. Per això, ens trobem en un moment en què, al meu parer, se’ns presenta una oportunitat d’acostar-nos i que ens coneguen, i d’esta manera poder descobrir allò en el que podem aportar i rebre amb respecte als nostres municipis.
Hem de ser conscients que, tant els òrgans municipals com el voluntariat en les nostres associacions, són qüestions temporals. Canviarà la persona responsable de la regidoria de joventut, canviarà el/la president/a de la nostra entitat, coordinadors/es, monitors/es i fins i tot el salesià responsable del Centre Juvenil. És possible que només romanguen en el temps els/les funcionaris/es de l’àrea de joventut (si els haguera) però no podem fer recaure la relació entre administració i Centre Juvenil en un/una treballador/a públic que ha de focalitzar on el seu responsable polític li indique. Per tant, mai hem de donar una relació per consolidada i escudar-nos en el ’ells/es ja ens coneixen, si volen alguna cosa vindran’.
Per a evitar distàncies inadequades propose que, a nivell municipal, intentem acostar-nos als nostres ajuntaments, consells de la joventut o a altres entitats locals; que observem, parlem, establim una relació i busquem coses a realitzar en comú sense descuidar la nostra pròpia activitat i estil cristià.
Si sabem dur a terme esta tasca obtindrem un benefici comunitari i, el més important, podrem continuar portant l’Estil Salesià a la societat, que és el seu lloc.
Miguel M. M.
Secretari de la Federació Don Bosco entre 2014 i 2018
